En educació els punts sobre les ies

Només fer-se públic el dia 28 d'abril l'avantprojecte de la LEC, nombrosos han sigut els articles que han sortit comentant el seu articulat, com nombroses han sigut les declaracions fetes a l'efecte. D'entre totes hi ha una que m'ha sorprès molt: la d'Irene Rigau(veure el diari El Punt del dia 30 d'abril). Segons Irene Rigau hi ha un article a la LEC que diu que es retiraran els concerts educatius a aquells centres que separin els alumnes per sexes. És més, afegeix que aquest article és clarament anticonstitucional i que diverses sentències ho avalen. Aquestes afirmacions mereixen un aclariment per tal de posar els punts sobre les ies.

A l'avantprojecte de la LEC no hi ha cap article en el qual es digui que es retiraran els concerts educatius als centres que separin els alumnes per sexes. Sí és veritat que a l'apartat D de l'article 26 (Principis ordenadors de la prestació del servei públic d'educació) de l'avantprojecte apareix el principi d'escolarització mixta. Ara bé, qualsevol que estigui ficat en la farina parlamentària especialitzada en educació sap que la rescissió d'un concert educatiu ha de seguir una sèrie de tràmits i que està regulada per l'article 62 de la Ley Orgánica 8/1985 de 3 de juliol, reguladora del Derecho a la Educación. El contingut d'aquest article va ser modificat quan es va redactat la LOE(Disposició final primera) i en la actualitat, pel que fa a la preocupació de la senyora Irene Rigau, diu:

2. Son causas de incumplimiento grave del concierto por parte del titular del centro las siguientes:

a) Las causas enumeradas en el apartado anterior cuando del expediente administrativo instruido al efecto y, en su caso, de sentencia de la jurisdicción competente, resulte que el incumplimiento se produjo por ánimo de lucro, con intencionalidad evidente, con perturbación manifiesta en la prestación de la enseñanza o de forma reiterada o reincidente.
b) Impartir las enseñanzas objeto del concierto contraveniendo el principio de gratuidad.
c) Infringir las normas sobre admisión de alumnos.
d) Separarse del procedimiento de selección y despido del profesorado establecido en los artículos precedentes.
e) Lesionar derechos reconocidos en los artículos 16 y 20 de la Constitución, cuando así se determine por sentencia de la jurisdicción competente.
f) Incumplir los acuerdos de la Comisión de Conciliación.
g) Cualesquiera otros definidos como incumplimiento graves en el presente título o en las normas reglamentarias a que hace referencia el artículo los apartados 3 y 4 de la Ley Orgánica de Educación.

Veiem si trobem quelcom a les "normas de admisión de alumnos" de la norma base que faci que sigui procedent l'exigència de l'article 26 de la LEC. L'article 84 del Títol I, Capítol III, de la LOE és el que parla de l'admissió d'alumnes, i al seu apartat 3 diu: En ningún caso habrá discriminación por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social. És obvi que si no es pot discriminar ningú per raó de sexe l'escolarització ha de ser mixta. Quines serien les conseqüències, segons la legalitat vigent, de l'incompliment greu del concert educatiu? L'apartat 5 de l'article 62 de la Ley Orgánica reguladora del Derecho a la Educación estableix el següent:

El incumplimiento grave del concierto educativo dará lugar a la imposición de multa, que estará comprendida entre el total y el doble del importe de la partida "otros gastos" del módulo económico de concierto educativo vigente en el período en el que se determine la imposición de la multa. La Administración educativa sancionadora determinará el importe de la multa, dentro de los límites establecidos y podrá proceder al cobro de la misma por vía de compensación contra las cantidades que deba abonar al titular del centro en aplicación del concierto educativo.

En conseqüència, no hi hauria rescissió del concert educatiu. Però en el cas que un centre reiterés una actitud estipulada com a incompliment greu del concert educatiu, aleshores la seva falta seria considerada d'incompliment molt greu. L'incompliment molt greu del concert sí que es sanciona amb la rescissió del concert educatiu.

Com resol la LEC els incompliments dels concerts educatius? A l'apartat 12 de l'article 181 del Capítol 3, Títol XIII, s'estipula que:

En cas d'incompliment de les obligacions del centre derivades de la subscripció del concert educatiu recollides en la regulació bàsica, en aquesta llei, en el seu desplegament i en les clàusules del mateix concert (que no han de transgredir la norma base), el centre queda sotmès al procediment sancionador establert a la regulació bàsica de la matèria.

És a dir, queda sotmès a la Ley Orgànica reguladora del Derecho a la Educación. I com ens recorda la LOE a la seva Disposició final sèptima, la Disposició final primera té caràcter de Llei Orgànica.

En conclusió:

• No hi ha cap article a la LEC que sostengui que es retiraran els concerts educatius als centres que separin els alumnes per sexes.
• L'article 26 és plenament constitucional.
• La regulació de les sancions per incompliment en el concert educatiu depèn de l'Estat, és d'obligat compliment, i es troba a la Ley Orgánica reguladora del Derecho a la Educación, modificada en part a la Disposició final primera de la LOE.

Tal vegada, la formació permanent i al llarg de la vida hauria de ser una qüestió també a revisar en el cas d'alguns/algunes parlamentaris/parlamentàries.

Educació, integració i igualtat d'oportunitats (III)

2. Educació i diversitat cultural: aclaració de conceptes rellevants

- Assimilacionisme: és el corrent de pensament i acció que a partir del reconeixement de les diferències entre grups culturals posa:

• D'una banda, la primacia d'una cultura sobre les altres cultures.
• I per l'altra, la incompatibilitat de les diferentes cultures en nom d'una concepció de la diferència tancada hermèticament en ella mateixa, que és incapaç de veure les complementarietats i les semblances que hi ha entre aquestes mateixes cultures i utilitzar-les de manera positiva.

L'assimilacionisme cerca fer desaparéixer la diferència i assolir una homogeneïtzació cultural. Respecte a l'educació, la perspectiva assimilacioniste es percep en el monoculturalisme característic de l'estat-nació, com el fracés, que ha utilitzat l'escola per imposar i reproduir la uniformitat històrica de França.

- Multiculturalisme: com a opció ideològica, el multiculturalisme neix al Canadà i als Estats Units als anys 60 dins dels moviments pels Drets Civils de les minories culturals. Era una resposta a les polítiques segregacionistes i assimilacionistes que estaven encovertes sota un discurs i unes línies que establien només a la teoria la igualtat en drets i oportunitats de totes les persones. Una de les característiques del multiculturalisme és el pas delparadigma polític a l'ètic, és a dir, la substitució de la noció d'igualtat per a la de justícia. Amb el multiculturalisme es configura el dret a la diferència i el reconeixement de la diversitat cultural com a fet estructural inqüestionable. El multiculturalisme es limitarà a evidenciar la realitat i plantejar les limitacions dels sistema polític actual respecte de la diversitat, sense entrar en com esrelacionen les persones de diferentes origens culturals enun mateix entorn social.

- La interculturalitat: la noció d'interculturalitat es va començar a utilitzar a partir dels anys 70 del segle XX coma reacció als postutlats de l'assimilacionisme i el multiculturalisme, i està relacionada amb el concepte de cohesió social. Els trets característics de l'enfocament intercultural aplicats a l'àmbit educaitu són:

• La necessitat d'establir un marc de relacions que faciliti la integració social, econòmica i política en un pla d'igualtat.
• Una alternativa crítica a l'educació monocultural, que argumenti la negativitat de l'assimilacionisme.
• Una educació adreçada a tothom. Estracta d'una pedagogia que se centra en la diferència i la diversitat, més que enuna educació adreçada als membres de minories socioculturals.
• Una educació que no es culturalisme. Donar importància no tan sols a les diferències culturals, sinó també als elements compartits per les diferents cultures.
• La recerca de la comunicació i la relació intercultural. Superació de la mera coexistència de cultures.

Educació, integració i igualtat d'oportunitats (II)

Una petita reflexió personal

1. De l'exclusió a la inclusió educativa

L'evolució de l'exclusió a la inclusió educativa, o el que és el mateix, de la manera d'entendre i atendre la diversitat, no és el resultat d'un procés linial, però es poden establir de manera esquemàtica les etapes següents:

• Etapa d'exlusió: educació reservada a les èlits.
• Etapa de segregació: es reconeix el dret a l'escolarització de totes les persones, però en escoles separades.
• Etapa d'integració: les polítiques educatives comparteixen el reconeixement de la igualtat d'oportunitats, però limitant aquesta igualtat a l'accés a l'educació. De cap manera es garanteix el dret a rebre respostes a les pròpies necessitats de de la igualtat en tots els àmbits.
• Etapa de reestructuració: és l'etapa actual. És l'etapa de les reformes educativevs inclusives, que reenfoquen i amplien la perspectiva integradora. La inclusió educativa, o educació sense exclusions, planteja que el sistema educatiu ha de trobar la manera d'educar a mb èxit a tot l'alumnat, defensant que s'ha de respondre des de la unitat a la diversitat de necessitats de totes i cada una de les persones. Des d'aquesta perspectiva, la política educativa ha de regir-se pel principi de l'equitat i de la justícia oscial, entenent l'equitat com la igualtat d'oportunitats educatives tan en l'accés, com en els processos i els resulatss educatius.

Educació, integració i igualtat d'oportunitats (I)

Preàmbul

Abans d'iniciar el desenvolupament d'aquesta petita reflexió personal, considero important la citació d'una sèrie d'idees clau al voltant de les quals giren les meves consideracions:

• La qualitat i l'equitat són conceptes indisociables i condicions mútament necessàries.
• L'educació de qualitat per a tots és una necessitat bàsica per al desenvolupament individual i col.lectiu, i un factor determinant per a la inclusió o l'exclusió social i econòmica de les persones i els territoris.
• Garantir l'exercici del dret fonamental a l'educació de qualitat per atots al llarg de la vida requereix un projecte polític que responsabilitzi la societat en conjunt.
• Un dels trets bàsics de la societat contemporània és l'augment de la pluralitat cultural, dinàmica motivada pel creixement de la immigració.
• No hi ha relacions entre cultures, sinó entre persones d'orígens culturals diferents.
• Les institucions públiques han de vetllar perquè tohom pugui exercir el dret a l'educació en les mateixes condicions, aplicant el criteri d'equitat.

El arrel d'aqueste idees es troba a la Carta de les Ciutats Educadores (2004), la Declaració Universal del Drets Humans (1948. Veure el preàmbul i l'article 26), al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966), a la Declaració Mundial sobre Educació per a Tots /1990), a la Cimera Mundial per a la Infància (1990), a la Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural (2001) i a l'Informe Delors(L'Educació amaga un tressor, 1996).

Primera trobada de mediació d'IES

Arantxa

Les Roquetes (Sant Pere de Ribes).- El pasado martes 15 de abril se celebró en Can Pere de la Plana (Olivella) el primer encuentro de mediación de institutos. Asistieron alumnos mediadores de centros del Garraf, el Alto y Bajo Penedés y el Baix Llobregat. Nos dirigimos a nuestro destino en diferentes autobuses dispuestos a pasar una larga jornada compartiendo ideas y trabajando. Larga jornada fue, pues ésta se inició a las 9:30 y acabó a las 16:30 horas.
Lo primero que hicimos al llegar fue dirigirnos a la recepción para que nos dijeran en qué taller estábamos cada uno inscritos. Después vino la inauguración oficial, que corrió a cargo de los Señores Blanco (President del Consell Comarcal del Garraf) y Pere Led (responsable del programa de mediación y convivencia del Departament d'Educació). A continuación, tuvo lugar el "PARLAMENT" de la Señora Neus Ferrer( responsable de formació al Departament d'Educació). Y a las 11 comenzaron los talleres. A las 13:30 horas dimos a conecer las conclusiones a las que todos los grupos habíamos llegado. Acabadas éstas, llegó la hora de la comida. La cloenda estuvo a cargo de los Señores Pere Led y Joan A. Hernández (Regidor de Formació de Ribes).
Se ha de destacar que durante todo el día reinó un clima de buena harmonía y entendimiento; y que el alcalde de Sant Pere de Ribes, el Señor Blanco, estuvo muy amable colaborando con todo: transporte, lugar, comida...
La experiencia fue altamente positiva.

El "viaje más hermoso"

El "viaje más hermoso" de la meva vida va començar fa ja 11 anys quan vaig rebre una trucada del Departament d'Educació. El meu primer treball. Vaig emprendre aleshores el meu particular viatge cap a Itaca. I al igual que Ulises, nombrosos han sigut els obstacles que he trobat pel camí, però sempre he tingut la sort d'haver estat arropada per centenars de companys de travessia(professors, alumnes, pares, mares...). La ilusió em dona el valor necessari per no abandonar la senda que m'ha de conduir, a bon segur, a port.
S'apropa la fi de curs. Una promoció més deixarà l'institut. Alguns cursaran batxillerat al centre, però d'altres m'hauré d'acomiadar d'aquí a poques setmanes. M'entristeix pensar que entraré a classe i ja no hi seran. Les seves veus, els meus crits, els acudits de tots, les sortides de to a vegades... ¡Treieu el material!... Núria, no mandes tantos deberes, ¡però si són quatre exercicis de res!... M'avorreixo a classe, no voldràs que em posi a ballar sevillanes... ¡Benvinguts a la meravellosa classe de castellà de Barrio Sesamo!, pero cómo puedes estar tan despierta a las 8:30 de la mañana...
Ja hauria d'haver-me acostumat als finals de curs terminals després de tant de temps. Em temo que mai serà així. Et fas gran amb ells, aprens amb ells(no només ells amb tu), comparteixes coneixements i sentiments. I tot això fa impossible que hom pugui no deixar escapar una llagrimeta(o moltes) quan arriba l'hora dels a deus. Només espero que la força els acompanyi sempre i que, arribat el cas, siguin ells els que suspenguin a la vida i no a l'inrevés.
I el 12 de setembre tornarem a començar el cicle.

Un petit comte

El maestro Garrone

Novedades, novedades; novedades por todas partes.
Los Reyes Magos llegaron este año montados en un rayo de diecisiete estadios, y en cada estadio había un armario lleno de regalos, y delante de cada armario, un robot electrónico con las direcciones de todos los niños. No sólo de los buenos, sino de todos: porque no existen niños malos, y los Reyes Magos, por fin han aprendido eso.
Novedades por Carnaval: el viejo Pulchinela se ha puesto un traje espacial, Juanduia tiraba confetis desde un Sputnik de plata, las Damiselas Rococó y el hada Turquesa seguían el cortejo escondidas en un helicóptero.
Novedades por Pascua. Rompemos el huevo de chocolate y ¿sabéis quién aparece? Sorpresa: un pollito marciano, con una antena en el gorro. El huevo era un huevo volante.
Novedades por todas partes. Pero entonces, ¿por qué está tan melancólico el maestro Garrone (nieto del buen Garrone del libro Corazón) ?

- Querido don Gianni -me dice-, a mí también me gustan las novedades. ¡Qué bonitos coches hay en las fábricas y qué bonitas astronaves en el cielo ! ¡Y qué bonita es también la nevera! Pero ¿Ha visto mi escuela? Está tal cual como en los tiempos de mi abuelo Garrone y de sus compañeros: el Albañilito, De Rossi y Franti, aquel malvalucho. Allí ni siquiera hay la sombra de coches bonitos. Los mismos pupitres, tan rayados e incómodos como antes. Quisiera que mi escuela fuera tan bella como un televisor bello, como un coche bello. Pero, ¿quién me ayudará a conseguirlo?

Cuentos por teléfono, Gianni Rodari

Disseny d'un pla estratègic de centre educatiu

| View | Upload your own

El lideratge als centres educatius

| View | Upload your own

Notícia d'última hora des de l'IES Alexandre Galí!

Núria Galdón

Les Roquetes (Sant Pere de Ribes).- Avui ens hem trobat a les safates de la sala de professors un paper en el que s'ens comunicava el naixement d'una nova eina que servirà per conectar el nostre centre amb el món exterior. Es tracta d'un blog. Però no de qualsevol blog: és el blog dels nostres alumnes de l'aula oberta. Ells ens i us conviden a que entreu per fer una ullada als seus treballs. I, si voleu, també podeu afegir-hi comentaris.
Aquesta és l'adreça: blocs.xtec.cat/aogali

Presentació dels treballs de recerca de l'IES Alexandre Galí (Sant Pere de Ribes)

Dijous 24 d'abril a les 18 hores:

La leucèmia i el càncer, podem tenir esperança?, de Judith Bassas.
Realització d'un curtmetratge, de José Martínez.
Hetero, el último!, de Rosa M. Trassierra.

Divendres 25 d'abril a les 18 hores:

No sempre s'enyora la infantesa, de Núria Aragón.
Immigració marroquina, de Hannan Benjelloul.
La història de l'Antic Egipte i la vida d'ultratomba, de Mireia Cabeza.
El món maia, de Noèlia López.

Lloc: Biblioteca "Josep Pla", Gaudí 1. Les Roquetes de Sant Pere de Ribes.


Organitza: IES Alexandre Galí.

Relació entre els projectes transversals i la participació ciutadana

Parlar de la relació entre els projectes transversals i la participació ciutadana obliga en primer lloc a definir "transversalitat", "projecte transversal" i "participació ciutadana". I en segon lloc a plantejar-nos si la participació dels ciutadans en els projectes transversals ha de ser o no vinculant.

Els anys 80 van posar de manifest que el govern, a qualsevol nivell, no pot solucionar tot sol temes com la pobresa, la persistència de l'atur, el fracàs escolar... Aleshores es va recórrer al concepte de "governabilitat". Podríem definir la "governabilitat" com la coordinació de mecanismes i formes institucionals que caracteritzen les noves interaccions entre Administració pública, el sector privat, les entitats sense ànim de lucre i la societat civil. El model de gestió que s'adequa a les necessitats del procés de governabilitat és el model de gestió en xarxa. Aquest model considera que la realització d'una política pública i la governabilitat tenen lloc en xarxes formades per diversos actors, en les qual ningú te el poder per determinar les estratègies dels altres. El terme clau és "interdependència": els actors no poden aconseguir resultats per ells mateixos, necessiten els recursos d'altres actors per aconseguir-ho. Per al millor desenvolupament de la governabilitat és necessari crear una nova cultura organitzativa que assumeixi que les necessitats de la comunitat són provistes per diversos agents. Aquesta nova cultura organitzativa ha d'estar enfocada al ciutadà, descentralitzada, basada en el valor afegit, en la qualitat, en l'aprenentatge, en l'enfortiment dels treballs a l'Administració i dels ciutadans; és dinàmica, orientada als resultats i responsable. Aquesta nova cultura organitzativa és la transversalitat. La transversalitat garanteix que la informació travessi i traspassi l'organització en diverses direccions i simultàniament amb l'objectiu d'elaborar un únic projecte pluridisciplinari en què els que hi participin s'hi sentin representats. Aquest projecte pluridisciplinari és el projecte transversal; i els diferents agents vinculats són agents interns (professionals de l'Administració), agents externs i ciutadania. Un exemple de projecte transversal serien els projectes educatius de ciutat.
En tot aquest procés, els governs elegits democràticament tenen la legitimació per assumir el paper de lideratge estratègic en el moment d'establir i mantenir els processos de governabilitat comunitària. El paper del govern en la governabilitat comunitària només es justifica si és proper i capaç de dotar de poder a la comunitat i als ciutadans. Ara bé, quin és el poder que han de tenir la comunitat i els ciutadans? Respondre a aquest interrogant implica endinsar-nos en el tema de la participació ciutadana. Podríem definir la participació ciutadana com el conjunt d'activitats a través de les quals els ciutadans prenen part en la vida política, en la gestió de les polítiques públiques, del que és col.lectiu com el que és social o comunitari. La participació ciutadana involucra la sinèrgia entre diferents agents que assumeixen determinats papers. Els diferents agents que interactuen en un procés participatiu són: el polític, el tècnic i el ciutadà. Quin paper li pertoca a cada agent? El polític ha d'especificar quins són els límits de la participació i quins són els compromisos que s'assumeixen . El tècnic ha de posar els problemes al centre de la comunitat i no del servei i apostar per un enfocament col.lectiu, preventiu i proactiu. La ciutadania, més o menys organitzada, és l'agent que hauria de tenir el paper protagonista en aquests processos. Tota Administració pública com a organisme prestador de serveis públics ha de conèixer les preferències dels seus usuaris. El procés d'implicació i de participació dels usuaris pot desenvolupar-se segons un continu que comporta cinc aspectes: informació, consulta, cooperació, delegació i control. Cada aspecte representa un grau superior de maduresa en els processos de participació ciutadana. La metodologia per organitzar la participació de la ciutadania condicionarà els deures i obligacions d'aquesta mitjançant la definició del seu grau d'implicació i marge de maniobra. És a dir: determinarà el poder de la ciutadania en el procés participatiu. El grau d'implicació de la ciutadania en un projecte transversal seria el propi de la cooperació. En els projectes transversals els actors implicats han de tenir vocació de consens. En ells, cada part implicada ha d'assumir que la seva visió de l'assumpte no és única, i que els instruments que aporta per tirar endavant el projecte necessiten complementar-se amb els dels altres.

Conclusió:

- La participació ciutadana forma part de l'essència d'un projecte transversal, donat que la transversalitat és una nova cultura organitzativa que, entre d'altres coses, pretén aconseguir que la democràcia sigui més participativa.
- La participació ciutadana en un projecte transversal serà vinculant en el sentit de que les seves aportacions seran considerades igual que les de la resta d'agents, sent integrades en un tot dinàmic i cooperatiu. Cada actor tindrà un paper, una responsabilitat i dins del marc d'actuació de la ciutadania la seva aportació serà vinculant.

Què s'entén per equitat educativa?

El paper de l'educació al context de la societat del coneixement i l'evidència de l'augment de les desigualtats al món han situat els aspectes de la qualitat i l'equitat al centre del debat de les polítiques educatives. Des d'una perspectiva ètica, la qualitat i l'equitat són conceptes indissociables i condicions mútuament necessàries. Avui no és pot parlar d'un sistema educatiu de qualitat si no contempla la igualtat d'oportunitats. Donat que la legitimitat de la democràcia rau en la igualtat d'oportunitats de totes les persones, existeix un consens en el discurs polític i pedagògic pel que fa a la igualtat d'oportunitats educatives. Però, què ha succeït quan s'han intentat concretar les polítiques educatives? Que el concepte d'igualtat d'oportunitats s'ha entès de maneres molt diverses en funció del major o menor èmfasis en els aspectes d'equitat. Podem resumir aquestes diferències en dues grans orientacions:

- Les que plantegen la igualtat d'oportunitats en l'accés genèric a l'educació.
- Les que plantegen la igualtat en l'accés, els processos i els resultats educatius, a partir de l'atenció a la diversitat ( a dins i a fora del centre educatiu).

Aquestes són les diferents orientacions que podem trobar en el camí recorregut per democratitzar l'educació. D'elles, la que ara per ara està arrelada al discurs pedagògic és la segona. Per tant, en termes generals el que està consensuat actualment com equitat en educació és el conjunt d'accions positives orientades a fomentar la igualtat d'oportunitats i la justícia social, a partir de la valoració de la diversitat cultural i l'atenció a grups de desigualtat educativa, facilitant condicions d'èxit entre tots els sectors socials.

Tercer Simposi Sobre l'Estat de l'Educació a Catalunya: El professorat i la millora de l'educació

La Fundació Jaume Bofill ha organitzat pel dia 17 d'abril el que és ja el seu tercer Simposi sobre l'Estat de l'Educació a Catalunya, enguany dedicat al professorat i la millora de l'educació.
El Simposi es desenvoluparà en una única jornada en la que es presentaran recerques sobre la realitat del professorat a Catalunya, conclusions de seminaris que han abordat reflexions en aquest camp i també visions de futur d’experts que reflexionen sobre el professorat i la millora de l’educació a Catalunya.
L'auditori del MACBA ha sigut l'espai escollit per la Fundació per realitzar el Simposi.
Per a més informació i inscripcions: www.fbofill.cat