Per la seva mateixa professió, el mestre, com el metge, està en contacte permanent amb totes les xacres socials, visibles a través dels nens que van a l'escola; veu de prop el panorama de la misèria humana i té la missió de contribuir, en la mesura de les seves forces, a treballar per la seva desaparició. Per tot això, no pot quedar-se indiferent ni romandre al marge dels moviments socials de renovació i de progrés, sinó que ha d'ajudar a remoure les inquietuds de les grans masses de la població treballadora, creadora de la riquesa social, i de treballar en pro del millorament de la societat. (...) El mestre que ha sortit del poble s'hi ha de confondre, no l'ha d'abandonar ni ha de renegar dels seus origens.
Josep Donjó, mestre republicà
Tot un exemple a seguir
Entradas
