"Escola nova, poble lliure"

Ningú posa en dubte avui dia que els resultats obtinguts en matèria educativa al nostre país durant els vuits anys de la Segona república van ser excepcionals.

A Catalunya, i especialment a Barcelona i el seu entorn municipal, ja des dels primers anys del segle XX, es troben les propostes més pioneres de la renovació pedagògica que consideren l'escola i el seu entorn com un mitjà per a la formació moral i social de l'individu. L'aplicació de valors interdisciplinaris, lliures, oberts, democràtics i socials comença a obrir-se camí en un procés que culminarà en el període de la II República i la Guerra Civil quan, entre altres mancances, s'hauran de superar l'escassetat de recursos i d'institucions escolars.
Abans de 1931, els grans corrents educatius del primer terç de segle influiran en l'avantguarda pedagògica de les escoles catalanes. L'Escola Moderna (1901) de Ferrer i Guàrdia, l'Escola Mossèn Cinto (1904), la Fundació Horaciana d'Ensenyament fundada per Pau Vila en 1905, l'Escola de Mestres de Joan Bardina (1906), etc, són alguns exemples. La Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya van impulsar una activa política educativa i cultural sempre en connexió amb les idees pedagògiques europees més avançades. Diputació i Mancomunitat portaren a terme el primer intent seriós i sòlid per resoldre el problema de les escoles i, amb aquest, el de la formació de l'alumnat. La dictadura de Primo de Rivera desmantellà progressivament des de 1923 gairebé la major part de tota aquesta efervescència educativa i cultural que s'havia anat gestant al llarg dels primers vint anys del segle XX i, en conseqüència, la major part de les experiències assajades es portarien a terme amb l'arribada de la Generalitat republicana.
La tasca més important i de més abast de la II República fou voler transformar la societat mitjançant l'educació integral i inclusiva. L'esforç realitzat en escolarització i creació d'escoles, d'instituts , d'instruments pedagògics i culturals tals com biblioteques públiques, teatres populars, etc, intentava acomplir objectius socials independentment dels mitjans i l'origen dels ciutadans. En matèria educativa, les competències de la Generalitat, juntament amb la municipalització de l'educació i la cultura, havien d'assolir objectius fonamentals. La creació de l'Escola Normal Mixta (1931), la de l'Escola d'Estiu (1932); l'impuls donat a l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (1899); i l'entrada en funcionament de l'Institut-Escola (1932), que lligava els ensenyaments primari i secundari, són les primeres fites que la Generalitat consolidà durant els primers anys de la II República. Això no obstant, seguiren funcionant centres privats d'inspiració religiosa en competència amb els anteriors.

(Continua en el següent post)