"Escola nova, poble lliure" II

La fita educativa més significativa del govern de la Generalitat durant la Segona República va ser la creació del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) en 1936. Va ser el símbol emblemàtic de l'època republicana i revolucionària. El CENU representa una revolució de l'ensenyament, suposa la potenciació d'una educació intel.lectual, motriu i sensorial totalitzadora mai potenciada com ara, havent-hi desaparegut l'ensenyament confessional i estant controlat ja l'ensenyament privat. La creació del CENU fou un pas endavant qualitatiu en el model educatiu obert i democràtic. És una experiència dirigida a construir una escola radicalment nova. Segons el decret de la seva creació - DOG de 29 de juliol de 1936 - , "La voluntat revolucionària del poble ha suprimit l'escola de tendència confessional. És l'hora d'una nova escola, inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat humana". El seu objectiu final era la creació d'una vida escolar "inspirada en el sentiment universal de solidaritat i d'acord amb totes les inquietuds de la societat humana, a base de la supressió de tota mena de privilegis". El Comitè (convertit en Consell el 26 d'agost) es feia càrrec de tots els centres escolars creats i per crear, coordinava tots els serveis educatius existents i, sobretot, havia de bastir i organitzar un nou sistema d'ensenyament que, en setembre de 1936, es concretaria en un Pla general que superava les competències de l'Estatut, situant-lo fora de la Constitució.
Presidit pel Conseller de Cultura de la Generalitat, el Consell estava integrat per quatre representants de la CNT, quatre de la UGT i quatre representants tècnics nomenats per la Generalitat. El pla del CENU reposava en un cos docent unificat, contemplava l'escolarització rural i l'extensió educativa als treballadors, sobre les bases de la pedagogia racionalista. Els valors de l'ensenyament laic, lliure i progressista van ser unificats i generalitzats en un nou sistema educatiu avançat al seu temps i aplicat a tot Catalunya. El Consell monopolitzà les més importants funcions educatives: des de l'establiment dels principis doctrinals bàsics fins a l'organització educativa o els plans d'estudis. El protagonisme del CENU disminueix sensiblement des del maig del 37 ja que la CNT, que li havia donat impuls, queda tocada pels "Fets de Maig del 37".

Un element fonamental per apropar-se a la obra educativa de la etapa republicana és entendre com, en aquells anys, es consolida un corrent que considera l'educació i la cultura com una eina de formació i llibertat a la que tot ciutadà té dret. Així, la cultura i l'educació són assumides per l'Estat com un bé comú al qual tots han de poder accedir. És a dir, es procedeix a l'estatització i, per apropar-lo més al ciutadà, a la municipalització d'allò que, fins a aquells moments, havia estat un privilegi reservat a les classes benestants de la societat. L'educació pública en el seu sentit més ampli (escoles, universitats, biblioteques...) es converteix en l'element central de la cultura d'un país. És aquest un avenç fonamental que no podem oblidar.