viernes, 23 de mayo de 2008

La transició escola-treball en el marc de la Unió Europea. La política educativa (II)

Amb el Tractat de Niça (2000) i la Declaració de Lisboa (2000) es manifesta que la Unió Europea necessita adaptar-se tant a les demandes de la societat de coneixement com a la necessitat de millorar el nivell i qualitat de l'ocupació. S'encarrega a la Comissió d'Educació de la Unió Europea que faci una estudi general sobre els futurs objectius dels sistemes educatius, centrats en interessos i prioritats comunes. Estudi que es tradueix en l'elaboració del document "Educació i formació 2010. Urgeixen les reformes per a coronar amb èxit l'estratègia de Lisboa", que marca els objectius en l'ampli espectre de l'educació per a tota una dècada. Des d'aquest moment, com a denominador comú, cada Estat membre de la Unió haurà de plantejar-se l'assoliment dels següents objectius:

  • Millorar la qualitat de l'aprenentatge permanent a Europa, millorant alhora la qualitat de la formació dels professors i formadors.
  • Facilitat i ampliar l'accés a l'aprenentatge a qualsevol edat, facilitant el pas d'una banda del sistema educatiu a una altra i validant la formació adquirida en qualsevol espai.
  • Actualitzar la definició de capacitats bàsiques conforme a la societat del coneixement, integrant les capacitats relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació o potenciant les possibilitats que ofereix l'educació a distància.
  • Obrir l'educació i la formació a l'entorn local, a Europa i al món, mitjançant l'ensenyament d'idiomes, la mobilitat, la intensificació de les relacions amb les empreses, etc.
  • Aprofitar al màxim els recursos.

La transició escola-treball en el marc de la Unió Europea. La política educativa

La unió europea pretén convertir-se en l'economia basada en la informació i el coneixement més competitiva i dinàmica del món, capaç d'assolir un creixement econòmic amb millors ocupacions i amb una major cohesió social.
Existeix la ferma convicció que el projecte europeu no es farà realitat sense la formació dels seus ciutadans, formació que ha d'atendre a l'ocupabilitat dels seus ciutadans, i adaptar-los a les noves condicions del món.
Es planteja que l'educació, en tots els seus nivells i àmbits, ha d'aconseguir tres objectius principals:

  • El desenvolupament de l'individu, perquè pugui desplegar tot el seu potencial i dur una vida plena.
  • El desenvolupament de la societat, en particular, reduint les disparitats i desigualtats entre individus i grups.
  • El desenvolupament de l'economia, fent el necessari perquè les capacitats de la força de treball corresponguin a les necessitats de les empreses i els ocupadors. Aquestes són claus per a formar el futur ciutadà de la Unió Europea, pautes que expliquen l'evolució de l'actual política educativa europea. Una política que reconeix que "avui dia és més necessari que mai que els ciutadans adquireixin els coneixements i les aptituds imprescindibles per a assolir els beneficis i assumir els reptes de la societat del coneixement"(COM 2001).
Aquesta política es va fixar amb la signatura del Tractat de la Unió Europea(Maastrich, 1992) que, de forma definitiva, ratifica i eleva l'educació a categoria de legislació comunitària. En el Tractat de Maastrich i en el Tractat d'Amsterdan(1997) s'estableixen, a l'efecte de contribució de l'educació a la construcció de la Unió Europea, les següents accions prioritàries:

  • El desenvolupament de la dimensió europea de l'educació.
  • L'aprenentatge de les llengües dels Estats membre.
  • La mobilitat d'estudiants i professors.
  • El reconeixement acadèmic dels títols i períodes d'estudi.
  • La promoció de la cooperació entre centres docents, l'intercanvi d'informació, experiències, etc. a tots els nivells.
  • El foment de l'educació a distància.
Aquestes accions prioritàries han donat origen a diversos informes de gran transcendència, que ofereixen directrius de gran interès per a afrontar l'educació de cara al nou mil.lenni:

  • Llibre Verd "La Dimensió Europea de l'Educació"(1993).
  • Llibre Blanc "Creixement, competitivitat, ocupació. Reptes i pistes per a entrar en el segle XXI"(1994).
  • Llibre Verd "Educació-Formació-Investigació. Els obstacles per a la mobilitat transnacional"(1996).
  • Informe "La contribució de les accions de la Comunitat a la ciutadania activa amb una dimensió europea"(1996).
  • Informe "Per a una Europa del Coneixement"(1997).
  • Informe "L'assoliment d'Europa a través de l'educació i la formació"(1998)

jueves, 22 de mayo de 2008

Transició escola-treball (IV)

En conclusió, el conjunt d'arguments exposats justifica la identificació d'un espai de transició escola-treball en el que es duguin a terme una sèire de processos socials que actualment són problemàtics i que tenen efectes sobre el funcionament del mercat de treball i els processos de socialització de les noves generacions. Aquest espaci de transició s'ha d'inicar a l'escola i, de manera prudent en el temps, ha de continuar més enllà sota la tutela dels serveis d'ocupació.

Transició escola-treball (III)

Des d'una visió estricta es podria considerar que la transició acaba amb els primers contactes amb el mercat de treball, i amb una visió més laxa es pot considerar que dura fins a la consolidació de la situació d'ocupació. Ara bé, si s'allarga excessivament el concepte de transició, es podria confondre amb les tensions d'inestabilitat que caracteritzen els mercats de treball avui dia. Si seguíssim una concepció extensa de la transició, estaríem substituïnt els mecanismes de regulació i d'intervenció del propi mercat, la qual cosa duplicaria recursos sense cap valor afegit. Com a inidcador per a mesurar aquest límit en la penetració de la transició en el mercat de treball, es pot utilitzar com a referència el criteri establert per l'INE, que defineix el procés de transició fins a l'obtenció d'una feina significativa, entenent per tal una relació laboral de com a mínim 6 mesos de durada amb una dedicació de com a mínim 20 hores setmanals. Qui hauria d'assumir la responsabilitat d'acompanyar i guiar els joves en aquest període de la seva preparació per a la vida post-escolar? De la mateixa manera que es considera que mentre els alumnes estan escolaaritzats la responsabilitat de preparar els joves per a la transició és del sistema educaitu, quan el jove ha deixat els estudis i decideix trobar feina hauria d'entrar dins l'òrbita dels serveis d'ocupació. Això implica que és des d'aquestes instàncies que s'hauria de proposar un programa específic per guiar els primers passos dels joves en el mercat de treball.

Transició escola-treball (II)

A més de desorientats, els joves en finalitzar els seus estudis presenten símptomes d'angoixa pel seu futur. Davant d'aquesta situaicó, la temptació de refugiar-se en un món que han de perdre i que els és més conegut, frena una actitud activa de descoberta del mercat laboral. D'altra banda, el treball és un hàbit i una disciplina. Malgrat que també el treball escolar requereix hàbit i disciplina, una situació perllongada d'atur, sense activitats sustitutives, genera unes tensions personals greus que, en elscasos en què no hi hagi hagut un procés de socialització normalitzada, pot conduir a problemes d'ordre personal. Aspectes com l'autoestima, la motivació i l'interés, en unes edats importants per a la construcció de la pròpia personalitat, esveuen afectats per situaicons problemàtiques d'atur. Aquestes qüestions fan que hom es plantegi seriosament que la transició de l'escola al món del treball s'ha de fer en les millors condicions possibles per tal que els joves construeixin sobre bases sòlides la seva professionalitat i la seva personalitat d'adults.
Finalment, hi hauria un darrer argument, que es relaciona directament amb les conseqüències derivades d'abandonar a la seva sort els alumnes que finalitzen els seus estudis i es disposen a buscar la seva primera feina. El món educaitu és un espai protegit pels joves que sota la tutoria adulta tracta de facilitar les condicions del desenvolupament de les persones. Però, el període d'escolarització s'acaba un dia determinat en què els individus de cop i volta deixen de ser estudiants per passar a ser treballadors potencials. Seria oportú que noe s tallessin bruscament els suports deixant els joves sols sota els criteris del mercat obert quana són conegudes les dificultats de la transició. No obstant, això podria ser interpretat com un excés de protecció als adolescents. I de fet, si no es posa un límit a l'espaci detransició entre l'escola i el treball, es corre el risc d'incòrrer en un proteccionisme contraproduent per a la consolidació del caràcter ciutadà adult. Quin prodria ser aquest límit?

Transició escola-treball (I)

Avui, els joves tenen més opcions per a construir la seva pròpia vocació o identitat professional. El llarg recorregut pel sistema educatiu dóna temps per fer emergir les capacitats i els interessos personals. Peró l'opacitat del mercat de treball no ajuda gens a aquest procés de descoberta d'interessos i possibilitats. Degut a aquesta manca de transparència, molt sovin el jove es troba confrontat a unes opcions acadèmiques que no sempre es corresponen amb les que existeixen en el mercat de treball. Una data important que corrobora aquest fet, és que bona part de lapoblació acaba treballant en ocupacions que no tenen res a veure amb allò que va estudiar en el sistema educatiu. És cert que la gran variabilitat dels factors que incideixen en les decisions dels individus al llarg de la seva vida i la imprevisió de les oportunitats que trobaran, fan impossible establir una correspondència entre estudis inicials i ocupació de la població. Ara bé, els mateixos estudis que neguen la relació entre formació i o cupació constaten que algunes de les coses que els individus varen aprendre en l'entorn educaitu els van ajudar a desenvolupar interessos, capacitats o competències que després els han estat útils en contextos diferents als previstos. Per tant, una orientació que ajudi a desvetllar interessos i capacitats i a fer més transparent l'entorn professional als joves estudiants sembla una funció necessària pel bon funcionament del mateix mercat de treball i per reduir els costos de la no correspondència entre formació i ocupació. Pero encara hi ha més arguments que justifiquen una intervenció tutorial d'aquest tipus dirigida a l'adolescent que encara s'està formant.

sábado, 10 de mayo de 2008

jueves, 8 de mayo de 2008

Con la patronal de la concertada hemos dado,Sancho


La patronal de l'escola concertada està revolucionada. L'avantprojecte de la LEC no els agrada.

Segons un article publicat a El País el dia d'avui, les quatre patronals de les escoles concertades de Catalunya(FECC, Ccaec, AEC i FCCE) mostren com a objeccions principals que l'avantprojecte de la futura llei d'educació "vulnera el Estatut, al hablar de servicio público de educación y no de modelo de interés público, que es excesivamente intervencionista y que no respeta el Pacte Nacional per a l'educació." Totes quatre van signar el PNE. I com a signants del PNE els recomanaria que se'l tornessin a llegir, perquè em sembla que tenen una mica oblidat el seu contingut, donat que el capítol III porta per títol: "Acords relatius al servei públic educatiu". Pregaria que no es quedessin només amb la lectura del títol i que, com a mínim, llegeixin sencer l'apartat 1, que a continuació reprodueixo:

1. Definició

Per servei públic educatiu entenem el servei de l'educació escolar considerat com un servei essencial de la comunitat, destinat a fer que l'educació escolar sigui assequible a tothom, sense distinció de cap classe, en condicions d'igualtat d'oportunitats, amb la garantia de regularitat i continuïtat, i amb l'adaptació progressiva als canvis socials. El servei públic educatiu pot ser prestat pels poders públics i per la iniciativa social, com a garantia dels drets fonamentals dels ciutadans i de la llibertat d'ensenyament.
El concepte de servei públic educatiu que s'estableix per aquest pacte s'entén equivalent al model educatiu d'interès públic que es determina en el projecte d'Estatut d'Autonomia.

Sobren les paraules.

Una altra qüestió referent a la futura LEC que preocupa a la patronal de l'escola concertada, diu El País, és "que no se garantice la gratuidad de la enseñanza". Aquesta inquietud venint de qui ve resulta del tot sorprenent. El diari El Periódico publicava el 26 de març un extens reportatge, fruït d'un treball d'investigació, en el que denunciava el cobrament de quotes irregulars a l'escola concertada durant el termini d'inscripció, incomplint clarament la normativa. Considero que la gratuïtat de l'educació, tenint en consideració les dades, és quelcom que en realitat no sembla que els preocupi gaire.


Com va dir Obèlix: ¡Están locos estos romanos!