Transició escola-treball (III)

Des d'una visió estricta es podria considerar que la transició acaba amb els primers contactes amb el mercat de treball, i amb una visió més laxa es pot considerar que dura fins a la consolidació de la situació d'ocupació. Ara bé, si s'allarga excessivament el concepte de transició, es podria confondre amb les tensions d'inestabilitat que caracteritzen els mercats de treball avui dia. Si seguíssim una concepció extensa de la transició, estaríem substituïnt els mecanismes de regulació i d'intervenció del propi mercat, la qual cosa duplicaria recursos sense cap valor afegit. Com a inidcador per a mesurar aquest límit en la penetració de la transició en el mercat de treball, es pot utilitzar com a referència el criteri establert per l'INE, que defineix el procés de transició fins a l'obtenció d'una feina significativa, entenent per tal una relació laboral de com a mínim 6 mesos de durada amb una dedicació de com a mínim 20 hores setmanals. Qui hauria d'assumir la responsabilitat d'acompanyar i guiar els joves en aquest període de la seva preparació per a la vida post-escolar? De la mateixa manera que es considera que mentre els alumnes estan escolaaritzats la responsabilitat de preparar els joves per a la transició és del sistema educaitu, quan el jove ha deixat els estudis i decideix trobar feina hauria d'entrar dins l'òrbita dels serveis d'ocupació. Això implica que és des d'aquestes instàncies que s'hauria de proposar un programa específic per guiar els primers passos dels joves en el mercat de treball.