La transició escola-treball en el marc de la Unió Europea. La política educativa

La unió europea pretén convertir-se en l'economia basada en la informació i el coneixement més competitiva i dinàmica del món, capaç d'assolir un creixement econòmic amb millors ocupacions i amb una major cohesió social.
Existeix la ferma convicció que el projecte europeu no es farà realitat sense la formació dels seus ciutadans, formació que ha d'atendre a l'ocupabilitat dels seus ciutadans, i adaptar-los a les noves condicions del món.
Es planteja que l'educació, en tots els seus nivells i àmbits, ha d'aconseguir tres objectius principals:

• El desenvolupament de l'individu, perquè pugui desplegar tot el seu potencial i dur una vida plena.
• El desenvolupament de la societat, en particular, reduint les disparitats i desigualtats entre individus i grups.
• El desenvolupament de l'economia, fent el necessari perquè les capacitats de la força de treball corresponguin a les necessitats de les empreses i els ocupadors. Aquestes són claus per a formar el futur ciutadà de la Unió Europea, pautes que expliquen l'evolució de l'actual política educativa europea. Una política que reconeix que "avui dia és més necessari que mai que els ciutadans adquireixin els coneixements i les aptituds imprescindibles per a assolir els beneficis i assumir els reptes de la societat del coneixement"(COM 2001).

Aquesta política es va fixar amb la signatura del Tractat de la Unió Europea(Maastrich, 1992) que, de forma definitiva, ratifica i eleva l'educació a categoria de legislació comunitària. En el Tractat de Maastrich i en el Tractat d'Amsterdan(1997) s'estableixen, a l'efecte de contribució de l'educació a la construcció de la Unió Europea, les següents accions prioritàries:

• El desenvolupament de la dimensió europea de l'educació.
• L'aprenentatge de les llengües dels Estats membre.
• La mobilitat d'estudiants i professors.
• El reconeixement acadèmic dels títols i períodes d'estudi.
• La promoció de la cooperació entre centres docents, l'intercanvi d'informació, experiències, etc. a tots els nivells.
• El foment de l'educació a distància.

Aquestes accions prioritàries han donat origen a diversos informes de gran transcendència, que ofereixen directrius de gran interès per a afrontar l'educació de cara al nou mil.lenni:

• Llibre Verd "La Dimensió Europea de l'Educació"(1993).
• Llibre Blanc "Creixement, competitivitat, ocupació. Reptes i pistes per a entrar en el segle XXI"(1994).
• Llibre Verd "Educació-Formació-Investigació. Els obstacles per a la mobilitat transnacional"(1996).
• Informe "La contribució de les accions de la Comunitat a la ciutadania activa amb una dimensió europea"(1996).
• Informe "Per a una Europa del Coneixement"(1997).
• Informe "L'assoliment d'Europa a través de l'educació i la formació"(1998)