La transició escola-treball en el marc de la Unió Europea. La política educativa (II)

Amb el Tractat de Niça (2000) i la Declaració de Lisboa (2000) es manifesta que la Unió Europea necessita adaptar-se tant a les demandes de la societat de coneixement com a la necessitat de millorar el nivell i qualitat de l'ocupació. S'encarrega a la Comissió d'Educació de la Unió Europea que faci una estudi general sobre els futurs objectius dels sistemes educatius, centrats en interessos i prioritats comunes. Estudi que es tradueix en l'elaboració del document "Educació i formació 2010. Urgeixen les reformes per a coronar amb èxit l'estratègia de Lisboa", que marca els objectius en l'ampli espectre de l'educació per a tota una dècada. Des d'aquest moment, com a denominador comú, cada Estat membre de la Unió haurà de plantejar-se l'assoliment dels següents objectius:

• Millorar la qualitat de l'aprenentatge permanent a Europa, millorant alhora la qualitat de la formació dels professors i formadors.
• Facilitat i ampliar l'accés a l'aprenentatge a qualsevol edat, facilitant el pas d'una banda del sistema educatiu a una altra i validant la formació adquirida en qualsevol espai.
• Actualitzar la definició de capacitats bàsiques conforme a la societat del coneixement, integrant les capacitats relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació o potenciant les possibilitats que ofereix l'educació a distància.
• Obrir l'educació i la formació a l'entorn local, a Europa i al món, mitjançant l'ensenyament d'idiomes, la mobilitat, la intensificació de les relacions amb les empreses, etc.
• Aprofitar al màxim els recursos.