Transició escola-treball (I)

Avui, els joves tenen més opcions per a construir la seva pròpia vocació o identitat professional. El llarg recorregut pel sistema educatiu dóna temps per fer emergir les capacitats i els interessos personals. Peró l'opacitat del mercat de treball no ajuda gens a aquest procés de descoberta d'interessos i possibilitats. Degut a aquesta manca de transparència, molt sovin el jove es troba confrontat a unes opcions acadèmiques que no sempre es corresponen amb les que existeixen en el mercat de treball. Una data important que corrobora aquest fet, és que bona part de lapoblació acaba treballant en ocupacions que no tenen res a veure amb allò que va estudiar en el sistema educatiu. És cert que la gran variabilitat dels factors que incideixen en les decisions dels individus al llarg de la seva vida i la imprevisió de les oportunitats que trobaran, fan impossible establir una correspondència entre estudis inicials i ocupació de la població. Ara bé, els mateixos estudis que neguen la relació entre formació i o cupació constaten que algunes de les coses que els individus varen aprendre en l'entorn educaitu els van ajudar a desenvolupar interessos, capacitats o competències que després els han estat útils en contextos diferents als previstos. Per tant, una orientació que ajudi a desvetllar interessos i capacitats i a fer més transparent l'entorn professional als joves estudiants sembla una funció necessària pel bon funcionament del mateix mercat de treball i per reduir els costos de la no correspondència entre formació i ocupació. Pero encara hi ha més arguments que justifiquen una intervenció tutorial d'aquest tipus dirigida a l'adolescent que encara s'està formant.