Transició escola-treball (II)

A més de desorientats, els joves en finalitzar els seus estudis presenten símptomes d'angoixa pel seu futur. Davant d'aquesta situaicó, la temptació de refugiar-se en un món que han de perdre i que els és més conegut, frena una actitud activa de descoberta del mercat laboral. D'altra banda, el treball és un hàbit i una disciplina. Malgrat que també el treball escolar requereix hàbit i disciplina, una situació perllongada d'atur, sense activitats sustitutives, genera unes tensions personals greus que, en elscasos en què no hi hagi hagut un procés de socialització normalitzada, pot conduir a problemes d'ordre personal. Aspectes com l'autoestima, la motivació i l'interés, en unes edats importants per a la construcció de la pròpia personalitat, esveuen afectats per situaicons problemàtiques d'atur. Aquestes qüestions fan que hom es plantegi seriosament que la transició de l'escola al món del treball s'ha de fer en les millors condicions possibles per tal que els joves construeixin sobre bases sòlides la seva professionalitat i la seva personalitat d'adults.
Finalment, hi hauria un darrer argument, que es relaciona directament amb les conseqüències derivades d'abandonar a la seva sort els alumnes que finalitzen els seus estudis i es disposen a buscar la seva primera feina. El món educaitu és un espai protegit pels joves que sota la tutoria adulta tracta de facilitar les condicions del desenvolupament de les persones. Però, el període d'escolarització s'acaba un dia determinat en què els individus de cop i volta deixen de ser estudiants per passar a ser treballadors potencials. Seria oportú que noe s tallessin bruscament els suports deixant els joves sols sota els criteris del mercat obert quana són conegudes les dificultats de la transició. No obstant, això podria ser interpretat com un excés de protecció als adolescents. I de fet, si no es posa un límit a l'espaci detransició entre l'escola i el treball, es corre el risc d'incòrrer en un proteccionisme contraproduent per a la consolidació del caràcter ciutadà adult. Quin prodria ser aquest límit?