Hoy puede ser un gran día... No, no continuaré amb la lletra de la cançó de Serrat la resta de l'article, però volia començar amb ella perquè no és que avui pugui ser un gran dia, sinò que ho és. I ho és ja que, encara i que hi ha crisis econòmica, el meu ajuntament continua fent una gran aposta per la inversió en despesa pública. En concret, per una de les eines que més poden fer per afavorir la cohesió social: l'educació pública. Barcelona tindrà en un any i mig 1900 places més de guarderies de dues línees cadascuna i, a més, es construiran dos CEIP i dos IES i es faran reformes importants en sis centres de titularitat pública, amb la col.laboració del Consorci d'Educació.
És cert que aquests avenços no resolen d'immediat el dèficit de places públiques a la ciutat, però també ho és - i això tal vegada sigui el més rellevant - que són AVENÇOS que revelen una clara voluntat política per capgirar una situació contra la qual portem molts anys lluitant sense el recolçament efectiu de l'anterior govern de la Generalitat (evidentment, em refereixo a l'època de CIU). Govern que va tenir el cinisme al 2001 de dir públicament que, entre d'altres motius, otorgava diners públics als centres vinculats a l'OPUS ja que "no hi havia pressió per donar-ho a altres escoles i hi havia diners disponibles" (Artur Mas dixit). Clar, per aquesta raó els barracons no deixaven de crèixer, les infraestructres dels centres cada cop eren pitjors i la inversió en despesa pública era la més baixa de l'estat. Hem de suposar que el fet de que l'educació pública anés "bien servida" és el que va motivar que al 2002 es treguesin 45 millions d'euros del pressupost destinat a educació per invertir-los en publicitat, propaganda i protocol (EL País, 27 de juliol de 2002).
La gestió d'un govern pot ser bona, dolenta, regular o desastrossa. La subjectivitat molt sovint és el prisma des del qual s'analitza la realitat. Des del meu punt de vista, el govern la gestió del qual es dirigeix prioritàriament a afavorir aquells que gaudeixen d'una situació econòmica i social benestant és un govern que actua contra el principi de justícia social. Obviament, és una opinió molt subjectiva. Objetivament: la falta de voluntat per a governar per a tots, seguint el principi de a cadascú en funció de les seves necessitats, no és el que volgués que fos el tret distingiu del govern que jo dessitjaria pel meu País. Per sort, el govern que tenim ara té aquesta voluntat.
Barcelona guanyarà 1900 places de guarderies en un any i mig
És cert que aquests avenços no resolen d'immediat el dèficit de places públiques a la ciutat, però també ho és - i això tal vegada sigui el més rellevant - que són AVENÇOS que revelen una clara voluntat política per capgirar una situació contra la qual portem molts anys lluitant sense el recolçament efectiu de l'anterior govern de la Generalitat (evidentment, em refereixo a l'època de CIU). Govern que va tenir el cinisme al 2001 de dir públicament que, entre d'altres motius, otorgava diners públics als centres vinculats a l'OPUS ja que "no hi havia pressió per donar-ho a altres escoles i hi havia diners disponibles" (Artur Mas dixit). Clar, per aquesta raó els barracons no deixaven de crèixer, les infraestructres dels centres cada cop eren pitjors i la inversió en despesa pública era la més baixa de l'estat. Hem de suposar que el fet de que l'educació pública anés "bien servida" és el que va motivar que al 2002 es treguesin 45 millions d'euros del pressupost destinat a educació per invertir-los en publicitat, propaganda i protocol (EL País, 27 de juliol de 2002).
La gestió d'un govern pot ser bona, dolenta, regular o desastrossa. La subjectivitat molt sovint és el prisma des del qual s'analitza la realitat. Des del meu punt de vista, el govern la gestió del qual es dirigeix prioritàriament a afavorir aquells que gaudeixen d'una situació econòmica i social benestant és un govern que actua contra el principi de justícia social. Obviament, és una opinió molt subjectiva. Objetivament: la falta de voluntat per a governar per a tots, seguint el principi de a cadascú en funció de les seves necessitats, no és el que volgués que fos el tret distingiu del govern que jo dessitjaria pel meu País. Per sort, el govern que tenim ara té aquesta voluntat.
Barcelona guanyarà 1900 places de guarderies en un any i mig
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario