Problema resolt

Divendres vaig acabar la jornada a l'institut amb el cor ennuvolat per la tristor. Va haver-hi un problema amb alguns alumnes de la meva tutoria, a l'hora abans del pati, i no es va acabar de resoldre prou bé. Les situacions de conflicte si no s'expliquen amb molta cura poden acabar degenerant de tal manera que allò que les va causar acabi per perdre's en mig dels arbres del bosc. I si no s'actua prudentment, també.
Encara i que el problema no anava amb mi, pel fet de ser la tutora dels nens vaig optar per quedar-me fins que "las aguas volvieran a su cauce". No van tornar-hi. Un dels alumnes implicats estava tan dolgut per culpa d'una situació que, al meu parer, es va treure de mare, que va acabar per, sense motiu algú, culpabilitzar-me del fet que ell es trobés amb "la espada de Damocles" de l'expulsió al cap. Vaig intentar parlar amb ell abans de marxar. Es va negar de totes totes. Quan tornava a Barcelona el mar era gris i el cel negre. I així va ser tot el cap de setmana. Com sóc tant toçuda com aquest alumne, no m'he resignat a deixar-me portar per la desidia dels conformistes; per lo fàcil; per deixar-ho corre pensant "que todo con el tiempo vuelve a su sitio", donat que la meva experiència verifica que això no és veritat. Ja que sóc dels que pensa que s'ha de morir lluitant, avui només arribar al centre he intentat parlar amb ell per intentar aclarir fins a on arriba la seva part de responsabilitat en els fets que se li imputen i per fer-li entendre que la que suscriu aquestes línies estava fora de joc totalment en tot el que va tenir a veure amb el que va provocar la tormenta de divendres. Resultat: Ens hem entés! Les nostres discrepàncies, com no podia ser de cap altra de les maneres, s'han resolt dialogant. I és que, com va dir algú, "hablando se entiende la gente".