viernes, 28 de marzo de 2008

El contingut utòpic de la idea de ciutat educadora

En l'horitzó dels canvis socials que ens envolten, el món educatiu s'ha vist somogut per dues tensions: mentre creix la demanda i la importància que la societat dona a l'educació, s'escampa la idea que l'escola aïllada no pot assumir en solitari la tasca d'educar. És en aquest context que es formula el concepte de "ciutat educadora". La ciutat educadora és aquella en la qual els diferents agents socials es constitueixen en agents educatius perquè assumeixen els valors i els objectius d'un projecte compartit: treballen per millorar la qualitat de vida dels habitants de les ciutats, per generar polítiques que activin entre aquests l'esperit de ciutadania i que facin possible que siguin assolits per tots els valors d'una democràcia més participativa i solidària. És a dir, darrera del concepte de "ciutat educadora" s'amaga la intencionalitat d'aconseguir per mitjà de l'educació, entesa no només com la transmissió de continguts conceptuals sinó també com la transmissió de valors, ciutats millors per a un món millor. Això és un horitzó utòpic cap al qual molts s'han volgut anar acostant. I és un horitzó utòpic ja que la ciutat educadora és un projecte que s'anirà perfilant a mesura que es vagi construint i sempre es podrà perfeccionar. I no només es podrà perfeccionar, sinó que s'haurà de revisar constantment degut a que les circumstàncies ho exigiran, perquè la societat evoluciona i van sorgint nous reptes i conflictes als quals haurem de fer front. Així doncs, la idea de la ciutat educadora fa pensar en un registre utòpic que es pot entendre com ho fan els qui en formen part de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores: concebint l'educació com un instrument vàlid per anar edificant la ciutat ideal. Però encara hi ha una altra manera d'entendre aquest registre: la que consisteix en imaginar quina seria l'educació ideal a la ciutat ideal. Aquesta era l'opció de les utopies clàssiques: les utopies del renaixement i les utopies societàries del segle XIX. Un exemple d'això seria el que explica Tomas Moro a la seva obra Utopia. Aquestes dues maneres de comprendre la visió utòpica de la ciutat educadora podrien arribar a consensuar-se, de tal manera que el resultat de la fusió d'elements i interessos comuns fossi: una educació ideal per construir una ciutat ideal; i la mateixa educació ideal per a mantenir viva la ciutat ideal aconseguida.

No hay comentarios: