Avui ha començat a sortir el sol

Sembla ser que lo de fer vacances no és lo meu. Porto des de finals de juny proposant-me desconnectar del "mundanal ruido" i no hi ha manera. Per sort, el que fa que no acabi d'allunyar-me del planeta Terra són bones notícies com el motiu d'aquest article.

Ahir el Consell Executiu del govern de la Generalitat va aprovar el projecte de llei d’educació de Catalunya. I avui m’he baixat el document. Després d’una lectura amb visió crítica, he arribat a la conclusió de que el Departament d’Educació ha fet un gran esforç per fer realitat que aquesta sigui una llei de país. Totes les sensibilitats es troben reflectides en ell. Però no de qualsevol manera, sinó amb intel-ligència. Amb intel-ligència, donat que hi ha un clar equilibri entre les diferents aportacions fetes al text de l’avantprojecte. I això no és tarea fàcil.

A aquestes alçades de la pel-lícula, moltes són les coses que s’han dit del contingut de la futura LEC. Si hagués de destacar tres qüestions de la LEC referents a la seva trascendència social, serien aquestes:

• En contra d’algunes veus, obra la porta a la integració en una mateixa xarxa dels centres públics i els concertats. El fet de que tots, amb independència de la seva titularitat, formin part de la mateixa zona educativa, de que en l’adscripció als centres educatius el criteri de proximitat sigui el mateix per tot tipus de centres; assegurar els recursos econòmics suficients perquè l’escolarització obligatòria sigui gratuïta en qualsevol centre i blindar la corresponsabilització en l’escolarització d’alumnes amb necessitats educatives especials avalen aquesta afirmació.
• La ferma decisió de dur a terme una acurada avaluació dels centres educatius. Sense una avaluació en condicions, al igual que sense els recursos suficients, el contingut de qualsevol reforma educativa pot acabar sent “papel mojado”. Només un petit exemple: existeixen centres educatius avui dia amb projectes educatius de centre de l’any 96.
• La voluntat decidida de fer complir la llei, que entre d’altres coses es tradueix en la retirada dels concerts educatius a aquells centres que no compleixin amb el principi d’escolarització mixta recollit a la LOE (norma base) i, com no podia ser de cap altra manera, a la LEC.

La LEC no és una llei perfecta. De fet, no hi ha res perfecte. Però sí que és un bon instrument per avançar en la creació d’un model de País educador on el dret a una educació i a un projecte de vida de qualitat per a tots arribi a ser una realitat.

Avui ha començat a sortir el sol. Semblava impossible. L’espera ha sigut molt llarga, però ha valgut la pena.

Benvinguda LEC!

Fraggle Rock o Barrio Sésamo

Hacerle escoger a alguien entre los Fraggle y Barrio Sésamo podría llegar a ser visto como el equivalente a poner al personal en la tesitura de tener que elegir entre sus "Satánicas Majestades" y los chicos de Liverpool.

Yo fui uno de aquellos tiernos infantes educados con Barrio Sésamo que cuando desembarcaron los Fraggel en la TVE descubrió que los programas infantiles también podían ser algo más que simplemente divertidos. Como os podéis imaginar, años más tarde me convertí en una adicta a la Bola de Cristal.
La llamada por algunos "Generación Barrio Sésamo" educada en las calles del "cinturón rojo" metropolitano de Barcelona transcurrió su devenir adolescente entre Barón Rojo y Leño. El tío Rosendo fue para muchos de nosotros un referente rokero-político que nos marcó con su "Máneras de vivir". Y con él llegamos a creer que "hoy puedo salir el sol y seguro que sale". Eran los años 80 y decir "me educo con el Papus no con el ABC" equivalía a efectuar toda una declaración de principios.
Queríamos transformar el mundo. No quedarnos en simples ensayos teóricos. Convertir el Verbo en carne. Leímos a Marx. Escuchamos a Silvio Rodríguez. Nos enamoramos con "Paraules d'amor". Y pasó el tiempo.

Julio de 2008. Siglo XXI. Hoy muchos de nosotros seguimos creyendo, con la misma fuerza que veinte años atrás, que aún puede salir el sol. Hoy algunos de nosotros hemos escogido la educación como manera de vivir, convencidos de que por medio de ella llegará un día en que la justicia social será algo más que un bello concepto abstracto. Y para conseguirlo sólo hace falta mucha paciencia felina y amar hasta la locura aquello en lo que crees , porque como dice Silvio Rodríguez:

Debes amar la arcillla que va en tus manos,
debes amar su arena hasta la locura,
y sino, no la emprendas que será en vano,
sólo el amor alumbra lo que perdura,
sólo el amor convierte en milagro el barro.
Debes amar el tiempo de los intentos,
debes amar la hora que nunca brilla,
y sino no pretendas tocar lo cierto,
sólo el amor engendra la maravilla,
sólo el amor consigue encender lo muerto.


I ara sí, bones vacances!