Avui ha començat a sortir el sol

Sembla ser que lo de fer vacances no és lo meu. Porto des de finals de juny proposant-me desconnectar del "mundanal ruido" i no hi ha manera. Per sort, el que fa que no acabi d'allunyar-me del planeta Terra són bones notícies com el motiu d'aquest article.

Ahir el Consell Executiu del govern de la Generalitat va aprovar el projecte de llei d’educació de Catalunya. I avui m’he baixat el document. Després d’una lectura amb visió crítica, he arribat a la conclusió de que el Departament d’Educació ha fet un gran esforç per fer realitat que aquesta sigui una llei de país. Totes les sensibilitats es troben reflectides en ell. Però no de qualsevol manera, sinó amb intel-ligència. Amb intel-ligència, donat que hi ha un clar equilibri entre les diferents aportacions fetes al text de l’avantprojecte. I això no és tarea fàcil.

A aquestes alçades de la pel-lícula, moltes són les coses que s’han dit del contingut de la futura LEC. Si hagués de destacar tres qüestions de la LEC referents a la seva trascendència social, serien aquestes:

• En contra d’algunes veus, obra la porta a la integració en una mateixa xarxa dels centres públics i els concertats. El fet de que tots, amb independència de la seva titularitat, formin part de la mateixa zona educativa, de que en l’adscripció als centres educatius el criteri de proximitat sigui el mateix per tot tipus de centres; assegurar els recursos econòmics suficients perquè l’escolarització obligatòria sigui gratuïta en qualsevol centre i blindar la corresponsabilització en l’escolarització d’alumnes amb necessitats educatives especials avalen aquesta afirmació.
• La ferma decisió de dur a terme una acurada avaluació dels centres educatius. Sense una avaluació en condicions, al igual que sense els recursos suficients, el contingut de qualsevol reforma educativa pot acabar sent “papel mojado”. Només un petit exemple: existeixen centres educatius avui dia amb projectes educatius de centre de l’any 96.
• La voluntat decidida de fer complir la llei, que entre d’altres coses es tradueix en la retirada dels concerts educatius a aquells centres que no compleixin amb el principi d’escolarització mixta recollit a la LOE (norma base) i, com no podia ser de cap altra manera, a la LEC.

La LEC no és una llei perfecta. De fet, no hi ha res perfecte. Però sí que és un bon instrument per avançar en la creació d’un model de País educador on el dret a una educació i a un projecte de vida de qualitat per a tots arribi a ser una realitat.

Avui ha començat a sortir el sol. Semblava impossible. L’espera ha sigut molt llarga, però ha valgut la pena.

Benvinguda LEC!