La importància del Projecte Curricular de Centre Educatiu

El marc teòric sobre l'organització dels centres escolars estableix que és el Projecte Educatiu de Centre l'instrument amb el qual una institució educativa determina el seu estil de gestió, és a dir, la seva manera de SER i ACTUAR. Aquest projecte està integrat per dos documents: el Projecte de Gestió del Centre Educatiu i el Projecte Curricular del Centre Educatiu. Moltes vegades l'elaboració d'aquests documents ha sigut considerada per nosaltres, educadors, com una feina feixuga, ja que s'ha sortit de la nostra pràctica habitual centrada en la nostra tarea diària amb els alumnes a les aules, amb tot el que això implica. Aquesta sensació de "feixugor" s'agrava quan s'afegeix el factor "falta de temps". Dit d'una altra manera, quan les presses s'apoderen de l'ànima d'aquells que han de gestionar un centre educatiu, la qual cosa comporta com a conseqüència que els arbres no et deixin veure el bosc. La pressa mai és una bona aliada. La raó és la veu que s'hauria d'atendre a l'hora d'establir el recorregut temporal necessari per desenvolupar qualsevol activitat. Si tots aquests factors es tenen en compte, serà factible que el professorat atengui les diferents raons que poden justificar la importància d'elaborar per a la seva escola un projecte propi. Raons presidides per una principal: que una institució educativa tingui ben definida una línia d'actuació. L'activitat educativa ha d'estar caracteritzada per un determinat grau d'intencionalitat, una sèrie d'objectius que assolir i, què millor manera d'assolir-los que planejant, sistematitzant un esforç conjunt? Probablement costarà la gestació i redacció del PCCE, però hauríem d'aconseguir que tot aquest conjunt d'intencions quedessin refrendades per escrit, fossin fruït del debat, assumides per tot el professorat i clares en la seva definició.
A la paraula "projecte" s'amaga la clau de la qüestió. No es tracte de documents que es fan una sola vegada i basta. No se'ls denominaria d'aquesta manera si incorporessin la idea "d'estar acabats"; més al contrari, són anotacions en continua revisió, com la pròpia escola, com la pròpia societat, en definitiva, com la pròpia educació. Són la nostra "carta de navegació", el mapa que guiarà els nostres passos en la feina quotidiana a l'aula. I, sent així, aquests textos no poden ser un cúmul de directrius, una pormenorització de preceptes teòrics. Haurien de ser documents en els quals hi hagués un marc comú d'actuació, de tal manera que això ens permetés després dur a terme a la praxis educativa actuacions singulars en funció de la realitat de cada aula, nivell i etapa. Així doncs, la inspiració per a la creació del PCCE és recomanable que conjugui les directrius institucionals amb el nostre coneixement sobre l'entorn del centre i els trets propis del perfil dels nostres educands, sent això l'essència última del projecte resultant del nostre treball.

Què hauria de caracteritzar a aquest document?

Aquest document hauria d'estar caracteritzat per:

• Servir per orientar la pràctica educativa.
• Permetre la flexibilitat tant en el seu disseny i elaboració com en el seu desenvolupament i avaluació.
• Facilitar la integració de tot l'alumnat.
• Compaginar les exigències del Disseny Curricular Base amb els interessos i característiques del nostre context socio-cultural.
• Aprofitar les oportunitats educatives que te l'entorn, produïnt una connexió entre l'escola i la comunitat educativa.
• Suposar un compromís col-lectiu.

En definitiva, amb el PCCE podem dotar de valor afegit a la pràctica educativa del dia a dia, fent que aquesta s'ajusti realment a les necessitats dels nostres alumnes, la qual cosa incideix en una millora de l'educació que aquests rebran.
En els temps en què el jacobinisme era la nota dominant en el sistema educaitu, nosaltres, els professors, res podiem dir sobre què i com ensenyar. Ara, l'actual marc legislatiu afavoreix la nostra autonomia per poder desenvolupar totes les nostres potencialitats com a professionals de l'educació, per així entre tots aconseguir una intervenció curricular adaptada a la idiosincràsia del nostre marc d'actuació.
Amb calma, sense pressa però sense pausa, sumant esforços segur que el nostre treball col-lectiu donarà els fruïts que esperem.
Pot ser que en el camí cap a Itaca trobem dificultats, ara bé, la il-lusió per arribar-hi ens conduirà, sense cap mena de dubte, al seu port, per què, no ho oblideu, junts podem.